Des de fa uns quant cursos, la Comunitat de Grans organitza grups d’escriptura amb el propòsit de millorar els nivells, prenent com a eina de treball la producció de texts funcionals.
D’aquesta manera, a quint, durant el primer trimestre del curs 2019-20, es va participar a la desena edició del Concurs de micro-relats de terror que organitza de manera anual la biblioteca de l’institut Cristòfor Despuig, de Tortosa. Estem molt contents d’anunciar que una de les alumnes de quint, Eva Romero Sales, va resultar una de les guanyadores en la categoria de Primària, juntament amb Nahia García, també alumna de la nostra Escola. L’enhorabona a les dos.
El relat d’Eva Romero, amb el títol “Festa de pijames terrorífica”, s’ambienta -com la majoria de narracions presentades al Concurs- als ullals de Baltasar.
Per tal de preparar les històries vam seguir el següent procés:
De primer, la lectura del llibre “Quina temor!” del Grup la Deriva, publicat el 2016 per l’editorial Onada, on es descriuen algunes de les bèsties fantàstiques de les terres de l’Ebre que han omplert de temor els cors dels nostres iaios i pares: lo siginero, la marfanta, la serena, lo fardatxo, lo llop. Nosaltres, a més, vam afegir el gambosí, un personatge que va aparèixer el curs passat durant les colònies al Poble Nou del Delta.
Tot seguit, vam presentar l’article “A què tenen temor els nens?” on es recullen les principals temors que els infants acostumen a tenir, segons els psicòlegs.
A continuació, vam treballar sobre “la temor”, com a emoció bàsica: què ens la provoca; temors reals i imaginàries; què fem quan tenim temor; què puc fer quan tinc temor; històries en què hem passat “temor de mentida” i ens hem divertit.
En acabar, es va advertir l’alumnat que la història de temor hauria de passar als Ullals i que podria tenir com a un dels personatges “lo gambosí”. Vam demanem a les noies i els nois que de primer pensessin l’argument i que el presentessin a la classe amb vinyetes o fent un esquema. Un cop explicada la història, entre totes i tots vam ajustar alguns detalls en relació a tot el que s’havia anat parlant durant les sessions anteriors, i també en relació a si faltava o no informació, i si aquesta era lògica.
A continuació vam escriure la història. L’alumnat va intercanviar els texts en brut per millorar-ne la coherència. Tot seguit, el mestre va picar els escrits, i en aquesta ocasió, va encarregar-se de l’ortografia perquè l’alumnat centrés l’atenció en l’adequació, la coherència i la cohesió del text. Amb aquest propòsit, individualment, es van separar les idees. Després, col·lectivament, i per a cada text, es va localitzar la introducció, el nus i el desenllaç de la història i es van separar amb un punt i apart.
Finalment, primer amb un exemple col·lectiu i, després, de manera individual, es va treballar el nus, fent atenció als aspectes de morfosintaxi i lèxic. En acabar, es va fer la lectura dels micro-relats per comparar les primeres versions i les darreres. Què havia canviat?
El treball va acabar tot reflexionant sobre què havíem après, a partir de l’observació de les diferents versions del text.
PER ACCEDIR ALS RELATS