3r any de l’apadrinament. Curs 2020-21 – Ullals de Baltasar. El valor del nostre patrimoni

1r TRIMESTRE

La irrupció del COVID-19 fa que centrem la mirada a les malalties a què es van enfrontar els nostres avantpassats, relacionades amb l’aigua i un altre dels ésser vius amb més mala fama al nostre territori: el mosquit.

Mosquits i paludisme. Preparem l’anàlisi d’un article d’opinió aparegut a la versió digital del diari L’Ebre i signat per l’historiador Josep Pitarch: Els temps del còlera i del paludisme

L’habitatge, l’eliminació d’excrements i de la brossa, la captació de l’aigua i l’alimentació a l’Amposta del darrer terç del segle XIX. Comparativa amb com ho fem avui dia. LOPEZ, M. (1981) L’epidèmia de còlera dels anys 1884 al 1886 i la seva incidència a la ciutat d’Amposta. Col. monografies ampostines. Ajuntament d’Amposta.

Exposició sobre el Dr. Ildefons Canicio al museu de les terres de l’Ebre. Preparem la visita.

Classificació de les fonts documentals:

Directes (primàries) i indirectes (secundàries)
Materials, documentals i orals.

Museu TTEE: exposició Ildefons Canicio

Presentació per parelles. Enregistrament i comentaris sobre l’exposició oral.

Revisió de les idees principals anotades durant la visita al Museu.

Consells per a una bona presentació oral

Valoració del treball realitzat per a la visita al Museu:

Contes de ciència (en llengua castellana)

Les faules vs els contes de ciència. Presentació amb un exemple: Val la pena ser un mosquit del Delta?

Quins elements trobem a un conte de ciència?

Tria el o la protagonista del teu conte de ciència. Pot ser una planta o un animal a escollir de la llista proporcionada:

Com fer contes de ciència. Passos a seguir.

– Base d’orientació de l’acció a l’hora d’escriure un conte de ciència.

– Exemples de contes de ciència “Con calma” ed. Flamboiant i “Què hi ha adins”, ed. Cossetània. “Benvingut a la vida” un conte de ciència sobre sexualitat i sensualitat elaborat per alumnes de cursos anteriors.

Paisatges naturals dels ullals.

D’aquí uns dies tenim la intenció d’anar a peu als ullals de Baltasar per aconseguir els decorats de les il·lustracions per al conte de ciència. Ara que ja tens clar qui serà el teu o la teua protagonista, has d’estar ben segur de EN QUINS AMBIENTS NATURALS POT VIURE: entre canyissos, sota terra, en aigües tranquil·les, amagat entre fulles, als espais més oberts, al forat d’un arbre,… Convé també que abans d’anar als Ullals t’IMAGINES COM SERAN LES IL·LUSTRACIONS: dibuix al natural, escaneig d’elements naturals, combinació de fotografia i dibuix, etc. Pots combinar idees diverses si et ve de gust i et sents capaç. Per últim, has de començar a tenir clar QUINA TÈCNICA FARÀS SERVIR: colors de fusta, ceres, aquarel·les, carbonet, elements naturals, fotografia,… Hem afegit un enllaç a una carpeta amb algunes de les fotografies que vam fer als Ullals durant la sortida al gener per tal que tingues més idees sobre quins ambients t’interessen dibuixar. Consulta-les!

Sortida als ullals de Panxa i de Baltasar (20 octubre)

Dibuix al natural (amb diferents tècniques) i fotografies.

Mapa sonor a l’interior del bosc d’aubes i en una clariana, a la vora de l’ullal.

Tractament de la informació.

Adaptem un text de la revista Cavall Fort “Per què les ortigues fan urticària?”

Guió literari i línia del temps.

Construcció de la línia temporal d’un conte: “L’efímera” ed. Takatuka

Xerrada i joc sobre espècies protegides al parc natural del delta de l’Ebre, amb esment de la situació als Ullals. Activitat a càrrec de l’Escola del Parc.

Contes de ciència: feed-back. Lectura i valoració dels contes de ciència.

Edició impresa dels contes: depòsit a les biblioteques de l’escola i municipal.